Cadàvers ben triats

La mort és un fet dallò més natural que desespera, commou, afligeix, esglaia, sorprèn o, fins i tot, allibera els qui, de moment, tenen la sort de ser-ne testimonis, no pas protagonistes. El trànsit cap a laltre barri ùuna millor vida, com diuen els optimistesù es repeteix en cada una de les dotze narracions que composen Cadàvers ben triats. Duna mort amb caràcter retroactiu fins a la de lingenu deixeble dun mestre que, convertit en agent de viatges, lin proposa un al més enllà perquè es cobreixi de glòria. En cada ocasió, però, i tal com ha de ser, al final sempre queden uns supervivents que podran continuar la història fins que els arribi lhora. Un cas més aviat singular és el que explica la mort de la memòria dun ordinador que hauria permès refer la vida i miracles de tota una generació literària. Tot i que pensem que a la seva edat ja shi hauria de començar a capficar, lautor ha envernissat totes aquestes històries amb més humor que preocupació.