Con pase y de etiqueta

Les elits han estat en el centre de molts dels debats de les últimes dècades i a elles sal·ludeix constantment; no obstant això, la discussió ha estat tradicionalment constreta a interpretacions categòriques que han tendit a criticar la traïció de la burgesia a la revolució en pro de la seua aristocratització. En un moment fonamental de desmantellament de lAntic Règim i construcció de lEstat-nació liberal, aquest grup situat en la cúspide social va viure un profund i radical canvi en la seua pròpia naturalesa. Per a complicar aquest procés històric apel·lant a una interpretació cultural, sestudien una sèrie despais i pràctiques de sociabilitat on es van negociar les fronteres de definició del concepte mateix delit. Sanalitzen, així, llocs tradicionals que van patir, al llarg del segle XIX, una profunda reconfiguració. És el cas dels salons, les tertúlies, els museus, les acadèmies o els teatres dòpera, però també duna sèrie despais vinculats a nous valors burgesos que van implicar una redefinició de les pràctiques i els valors elitistes, com va succeir, per exemple, amb els balnearis, els casinos o els clubs esportius. Amb una perspectiva interdisciplinària, sestudien tant lescassa sociabilitat institucionalitzada de les elits com, particularment, aquella altra informal en la qual es va produir aquest complex procés de formació duna nova classe dirigent nascuda de la trobada entre la vella aristocràcia i la nova burgesia.