Un estiu al Delta

Efectivament, shavien equivocat de ruta, però contemplar aquella immensitat de color verd, inacabables camps darròs que es perdien en la llunyania, no passava cada dia. […] Alguns ocells voleiaven pels arrossars inundats, shi aturaven, ignorant la presència del cotxe atrotinat i la fotògrafa. Lúnica cosa que es podia sentir eren els crits dels ocells i la delicada fressa dels arrossars. Es respirava pau i assossec. I molta calor, moltíssima calor. A Un estiu al Delta, en Martí i la Mont viuran unes vacances inoblidables en terres de lEbre, entre extensos arrossars, platges immenses i romàntiques postes de sol des del Trabucador.