Vent de grop

Vent de grop no és una novel·la rosa d’Aurora Bertrana. L’amor entre un pescador de la Cala i una turista anglesa no és l’espina dorsal de l’obra, sinó que és el pretext a partir del qual l’escriptora gironina descriu l’eclosió del turisme a la Costa Brava durant els anys seixanta. Bertrana parteix del xoc entre cultures, generacions i maneres de viure i veure el món. Es fa ressò, doncs, d’uns temps que estan canviant. Això a banda, el català empordanès, al costat del castellà defectuós dels turistes, així com l’anglès, el francès i l’alemany basteixen un volum ric, amb diàlegs àgils i directes que fan avançar l’acció de la Costa Brava a Londres.
Vent de grop va ser un èxit de vendes, malgrat que també va generar escàndol. Així mateix, es va adaptar al cinema amb el títol La larga agonía de los peces fuera del agua (1970) protagonitzada per Joan Manuel Serrat.