Pregària de Txernóbil

Els solos i corals entonats per aquells afectats personalment per Txernóbil fan sentir una proximitat esgarrifosa a labast total del desastre de Txernóbil. La veu de lesposa dun bomber a qui se li va impedir visitar-lo perqué era una perillós objecte radioactiu. La veu confosa duna grangera anciana que no comprén per qué ha dabandonar el seu poble: «Per qué marxar Aquí shi está bé. Tot creix, tot floreix». El cor de veus dels soldats de la patrulla de neteja, a qui els ha costat anys entendre per qué les noies no els volen fer lamor. El comenÇament i el final del llibre estan marcats pels monólegs dunes «veus humanes solitáries», les veus de dues dones que tingueren cura dels seus marits fins que aquests moriren denverinament per radiació, veient els cossos dells trencar-se literalment. Alexiévitx emfatitza -amb raó- que aquest no és pas un llibre sobre Txernóbil, sinó sobre les conseqüéncies de Txernóbil, sobre gent que viu en una nova realitat que encara no ha estat entesa. Aquells que visqueren Txernóbil són els supervivents de la Tercera Guerra Mundial. En aquest món hostil «tot sembla completament normal, el mal samaga rere una nova máscara, hom no pot veurel, sentir-lo, tocar-lo o olorar-lo. Qualsevol cosa pot matar-te – laigua, el sól, una poma, la pluja. El nostre diccionari está desfasat. No hi ha encara paraules ni sentiments per descriurel». *** Les nostres edicions de les obres de Svetlana Aleksiévitx estan enriquides amb notes a peu de página-gairebé un centenar a Temps de segona má. La fi de lhome roig-, una cronologia i un epíleg de Ferran Mateo i Marta Rebón que contextualitza lobra de lautora dins el seu marc cultural, social i polític. També presentem en exclusiva, amb Pregária de Txernóbil i Els nois de zinc, un opuscle amb la traducció al catalá del discurs dacceptació del Premi Nobel de Literatura 2015 dAleksiévitx.