Aquí no hem vingut a estudiar

Presó de Burgos, desembre de 1962. Sis presidiaris ?uniforme de color marró, cara gelada? discuteixen asseguts entre dues lliteres duna de les cel·les del penal més fred dEspanya. És una reunió del comitè del Partit Comunista dEspanya a la presó.áEl règim trontolla i un dels presos, el basc Ramón Ormazábal, arenga els seus companys: «Aquí no hem vingut a estudiar!». Manuel Moreno Mauricio, antic guerriller, recl.s des de 1947, secretari dorganització, no hi està dacord. Aquí hem vingut a estudiar.Són dos posicionaments polítics. Ormazábal creu que cal accelerar la lluita, liderar una onada de protestes des de linterior del penal, convocar vagues de fam i desafiar cada dia lautoritat. Moreno creu que els presos han de preparar-se intel·lectualment per a la llibertat, defensa una resistència a llarg termini.Trontollava de veritat el franquisme o era només un miratge? Estudiar o passar a lacció? Paciència o aventura? Anar pas a pas o accelerar? Dilemes dahir, davui i de sempre.Mitjançant la hist.ria dels principals protagonistes daquella discussió, aquest llibre construeix una gran panoràmica hist.rica sobre el franquisme i els seus principals opositors. Posa el focus en aspectes claus avui poc analitzats: el paper transcendental dun economista republicà i català en lestabilització de leconomia espanyola als anys seixanta, laposta de Churchill per la continuïtat de la dictadura de Franco, la gran capacitat de supervivència del franquisme gràcies a la protecció nord-americana, les duríssimes dissensions a linterior del Partit Comunista, laposta del Kremlin per la restauració de la monarquia o les paraules de Mao Zedong en favor dun ingrés ràpid dEspanya al Mercat Comú.