Lluny de qualsevol altre lloc

Castelló de la Plana, dècada del 2010. Joan ha deixat la seua vida de professor, ha tallat amb els orígens familiars i sha convertit en un vagabund desencantat que sobreviu amb treballs ocasionals, fent de pescador o de temporer. Daquesta manera, uneix el seu destí al dels marginats de la societat, mentre que viu la vida com un solitari, víctima dun aïllament que no sacaba dentendre. El seu contrapés és Mamadou, un immigrant de Gàmbia que ha travessat deserts i oceans fugint de la misèria i que està decidit a millorar el seu futur. Tots dos, malgrat tindre posicions vitals molt diferents, estableixen una forta amistat. Amb una estructura molt simple construïda a partir de seqüències curtes, Lluny de qualsevol altre lloc es presenta com un croquis desordenat del que és una ciutat en els temps postindustrials i líquids de la globalització, en els quals, però, els vells fantasmes de lautoritarisme i de la repressió continuen molt presents. Alhora, en lexploració de lexistència en les seues formes més rudes hi ha una clara voluntat de destil·lar cert lirisme, algun valor que compense la innegable futilitat que tot ho envolta. Aquest ideal pren cos de manera deliberada en lintent del protagonista de reviure lextingida vida rural dels seus avantpassats, cosa que suposa una pensada extravagant però vàlida com qualsevol altra.