1.000 dites ponentines.

Fins que a Catalunya no hi arriba la Revolució Industrial ?que podem situar a la segona meitat del segle XVIII, quan sautoritza el lliure comerç de Catalunya amb Amèrica?, la feina més estesa que hi havia i que aplegava més mà dobra era la del conreu de la terra. I és precisament del món pagès, juntament amb la creença religiosa i la cultura llatina ?ben viva en algunes expressions?, don provenen la majoria de les dites que recollim en aquesta obra, un veritable tresor de llengua i de saviesa popular que sha anat formant i acumulant al llarg de molts i molts segles dhist.ria. Un extraordinari patrimoni immaterial, doncs, que enriqueix la nostra capacitat dexpressió i, en conseqüència, de comunicació i de pensament.

Josep Espunyes i Esteve neix a Peramola (Alt Urgell) lany 1942. De jove treballa de pagès a casa, una feina que compagina amb lestudi del batxillerat matriculat lliure. Lany 1964 es trasllada a Barcelona, on estudia català ?llengua que no se li havia ensenyat a lescola perquè hi era prohibida? i sinicia en el treball de correcció de textos per a diverses editorials. Ha escrit poesia, narrativa i obra dinvestigació hist.rica i lingüística, a part de col·laborar en diverses publicacions peri.diques catalanes: Avui, CADÍpedraforca, Canigó, El Món, Llengua Nacional, Lo Banyut, Pirineu Actual i Viure als Pirineus.