El pes de l’aigua

En 1994 cinc veïnes del Palmar sol·licitaren entrar en la Comunitat de Pescadors, que es regia per les seues pròpies normes consuetudinàries —amb més de set-cents cinquanta anys— i que només admetia els homes fills de pescadors. Així, la Comunitat es va negar a admetre les cinc dones, que van iniciar en 1997 un procés judicial contra la Comunitat al·legant la infracció del dret d’igualtat constitucional i no-discriminació per raó de sexe. El pes de l’aigua s’endinsa en el camí personal i judicial que haurà de recórrer Petra i les seues companyes per tal d’aconseguir pertànyer a la Comunitat de Pescadors. Les ferides provocades per aquesta lluita s’agreugen any rere any entre familiars, amics i veïns. I apareix la por i el càrrec de consciència, els dubtes i les pressions, i l’alegria amarga en les batalles guanyades. I apareixen els silencis. Els silencis que s’amaguen en casa i en els cors. Silencis del passat, del present i del futur.

La lluita judicial i social va durar fins al 2008. L’empremta d’aquestes dones es converteix en un símbol de constància i tenacitat enfront d’una institució, amb més de set-cents cinquanta anys de tradició i d’història, i d’un poble arrelat a eixa manera de viure.