Jan Plata 3. La mort i la violeta

En Jan és, de nou, a lescola. Ha de recuperar el temps perdut, però ell té la sensació que és ara, que perd el temps. Mentrestant, al mar, al món del seu pare, sinsinuen coses esfereïdores: fills que fereixen pares, judicis sumaríssims a menors dedat, les sirenes perceben que al fons marí està passant alguna cosa, el vaixell dungles de mort deixa un rastre de mort, destrucció i desolació. El mar torna a cridar en Jan Plata.