Sola

La Mei, després de naufragar en la feina i immersa en lapatia matrimonial, saboca a escriure instal·lada a la casa del bosc de la seva infantesa, on sencararà rabiosament a la grisor del seu passat, a un present inoportú i a un futur a la deriva. Aquesta és la cr.nica duna rebel·lió. És la hist.ria de la seva solitud impenitent narrada en un compte enrere ag.nic de 185 dies. Per., què és la solitud? Una realitat objectiva o un estat dànim? Una benedicció o una condemna? Potser tot alhora. Per. una cosa és segura: de la solitud no en sortim indemnes. Escrita en la característica prosa vivíssima i visual de lautora, Sola és també el seu esperat debut en el gènere de la novel·la.
Carlota Gurt va a totes. Escriu com si li anés la vida i com si no tingués por, amb una prosa ferma i fresca que vol i pot colonitzar els cervells dels lectors.áEva Piquer