Hi ha poques lectures tan transformadores com la dA la recerca del temps perdut. Al llarg dels seus set volums seguim el Narrador des de la seva infància, a Pel cantó de Swann, fins a la maduresa, a El temps recobrat;un camí de descoberta i creixement vers la realització de la vocació descriptor. El temps, lamor, la gelosia, lart, lindividu enfront de la societat, la mort… És una obra total que conté en ella mateixa una filosofia i encara avui ens interpel·la amb tota la seva força creativa, ara en la traducció ?acurada iá respectuosa amb lestil sinuós de lautor? de Valèria Gaillard.
El quart volum,áSodoma i Gomorra, transcorre en gran part a Balbec, a la costa Normanda, on el protagonista torna a anar destiueig després de la mort de làvia, iáse centra en les figures del baró de Charlus, que dona peu a reflexions sobre lhomosexualitat, i dAlbertine, el segon amor del narrador.
Sobre la traducció de Valèria Gaillard
Un català fresc i clàssic alhora, la Gaillard, amb una feina de brodaria finíssima, encisada per la complexitat i la bellesa de la frase proustiana ha sabut traslladar-la amb tota la seva sinuositat i aquest ress. de loralitat que el narrador posseeix mentre recorda […] Se nha sortit filant un estil que conserva aquella música especial que constitueix una de les fites proustianes i que se sol perdre en les traduccions. Caça al vol la sonoritat de la frase que restitueix tota la potència dun instant passat, la capacitat memorística duna olor, la força del record dun tint, la singularitat dun moment de gràcia: ens dona la veritat de la literatura. […] Hi ha molt de treball descriptura en la traducció gaillardiana. El detall més petit és enfocat. El vellut de la carn, el color de la llum, els sons vibrants, la textura de la matèria, tot un present eternitzat per la força de la lletra
Biel Mesquida, Diari de Mallorca