Joana

«Si el que diuen els versos de Joana és tan intens, no és només a causa de la terrible experiència humana que hi darrere seu. Crec que aix. cal subratllar-ho, perquè no tenir-ho present implicaria menysprear la poesia, i no percebre lesforç dun poeta que escriu en un punt límit de la vida. Els desesperats no escriuen, no fan res, o es maten. Per. Joana és un llibre damor, i lamor no pot conviure amb la desesperació, ni permetre que el derroti: ?No pot ser / un mal dolor el dolor que ve de tu?. Per aix. Joana és un llibre amb molt de dolor, per. no és un llibre trist, perquè lamor hi venç sempre».
á á á á á á á á á á á á La mort no és més que aix.: el dormitori,
ááááááááááááááááááááááá la tarda lluminosa a la finestra,
ááááááááááááááááááááááá el radiocasset a la tauleta
ááááááááááááááááááááááá ?tan aturat com el teu cor?
ááááááááááááááááááááááá amb les cançons cantades ja per sempre…