Anatomia del Deep State espanyol

Quan Espanya perd les colònies d& x02019;ultramar, l& x02019;exèrcit cau en el pou del desprestigi. Sense gestes imperials a exhibir, l& x02019;Estat es gira cap endins i fa bandera de la unitat. Inventa enemics, crea un marc jurídic d& x02019;excepció i forja institucions amb vocació repressora. El bé comú és substituït per la raó d& x02019;Estat, que és defensada, si convé, des dels angles morts del sistema. El franquisme ho accentua i la mort del dictador no ho atura, perquè les elits espanyoles es reciclen i continuen tenint el poder en una democràcia de baixa qualitat. D& x02019;aquesta manera, el marc jurídic queda en mans d& x02019;institucions receloses amb el sistema de drets i llibertats de la Constitució. Els assassinats de J. F. Kennedy i d& x02019;Aldo Moro, el Watergate i certes pràctiques de la Rússia de Putin han estat explicades a partir de l& x02019;existència d& x02019;un poder que opera en la penombra de les institucions. També l& x02019;anomenada Operació Catalunya, el Catalangate, les declaracions de l& x02019;exministre Barrionuevo sobre els GAL i tot allò relacionat amb l& x02019;excomissari Villarejo acrediten l& x02019;existència d& x02019;un poder a les clavegueres de l& x02019;Estat. Anatomia del Deep State espanyol descriu amb claredat aquest Estat dins de l& x02019;Estat que opera impunement al marge de la llei que diu defensar.