Carta a D.

«Estàs a punt de fer vuitanta-dos anys. Thas encongit sis centímetres, només peses quaranta-cinc quilos i continues sent bonica, graciosa i desitjable. Fa cinquanta-vuit anys que vivim junts i testimo més que mai. Dins el pit hi tinc, una altra vegada, un buit que em devora i que només omple lescalfor del teu cos vora el meu», escriu André Gorz lany 2006 a Doreen Keir, la dona que ha estat al seu costat des que es van conèixer a Lausana lany 1947. La Carta a D. és la demostració que es pot, alhora, estar enamorat i ser lúcid, i de manera sostinguda en el temps, per. també és el balanç duna vida al centre de lebullició política i intel·lectual de lEuropa de la segona meitat del segle XX.Amb honestedat i tendresa immenses cap a Doreen, amb esperit crític i distància ir.nica envers ell mateix, André Gorz ens fa reviure les inquietuds i les passions duna anglesa i un jueu austríac, tots dos joves intel·lectuals desquerres, al París dels anys 50. Daquest tàndem, ella nés largent viu, limpuls vital, la intel·ligència de linstint i de la subtilitat. És aquesta personalitat exuberant i mesurada alhora, i la construcció daquest projecte comú que donarà sentit a les seves vides amb una dignitat sobirana, fins a lultimíssim moment, el que André Gorz vol honorar amb aquest text.André Gorz (Viena, 1923 ? Vosnon, 2007) és un dels pseud.nims de Gerhart Hirsch (laltre és Michel Bosquet, que fa servir per protegir-se en signar els seus articles polítics en plena guerra freda). Fil.sof, escriptor i periodista austríac dorigen jueu, passarà els anys de joventut a Suïssa per protegir-se de lantisemitisme del seu país dorigen. És llavors que comença a interessar-se per Sartre, lexistencialisme i el marxisme humanista. Més tard, a París, desenvoluparà la seva carrera com a fil.sof i com a periodista. Col·labora a Les Temps Modernes, esdevé el redactor principal de geopolítica de Paris-Presse lany 1951 i de LExpress a partir del 1955; esdevé, amb Jean Daniel, el confundador de Le Nouvel Observateur lany 1964. Del seu període existencialista, destaca la novel·la El traïdor i lassaig La moral de la hist.ria. Heterodox, furiosament independent, autocrític i perspicaç, la reflexió a lentorn de lalienació en el treball propiciada pel capitalisme el portarà a lecologia política, fins al punt désser considerat com un dels pares del Decreixement.