FITOPOLIS LA CIUTAT VIVA

En poques dècades, la humanitat ha experimentat una revolució en els hàbits ancestrals. Sense que ens nadonem, la nostra espècie ha passat dhabitar cada racó de la Terra, immersa en la natura, a viure en una part veritablement ínfima de les terres emergides del planeta: la ciutat. Una revolución només comparable a la transició de caçadors-recol·lectors a agricultors que es va produir fa 12.000 anys. És cert que en termes daccés als recursos, eficiència, defensa i difusión de les espècies, aquesta transformació és avantatjosa. Però també ens exposa a un risc terrible. El nostre èxit urbà requereix, de fet, un flux continu i exponencialment creixent de recursos i energia, que tanmateix no són il·limitats. A més, lescalfament global pot canviar definitivament lentorn de les nostres ciutats i constituir precisament aquesta mutació fatal de les condicions de què depèn la nostra supervivència. Per això sha tornat vital tornar la natura al nostre hàbitat. Les ciutats del futur, ja siguin construïdes des de zero o renovades, shan de transformar en fitòpolis, llocs on la relació entre plantes i animals sacosti a la relació harmoniosa que trobem a la natura. No hi ha res de més important que això per al futur de la humanitat.